Tenia la certesa
que quan em fessin aquesta pregunta seria capaç de contestar-la sense
dificultats, tenint en compte que estic estudiant pedagogia i estic a tercer de
la carrera. Bé, he descobert que estava equivocada. Al llarg de la carrera
t'ensenyen moltes coses, molts coneixements...en definitiva moltes coses que
has de saber perquè algú ho ha estipulat així, però amb el pas del temps te n’adones
que alguna cosa s’està fent malament, que el procés d’ensenyament aprenentatge està
buit de significat.

De fet, tots els
de la classe sabíem i sabem que és el currículum, però el que jo em pregunto
com és possible que ens preguntin què
significa i s’instal·li un silenci sepulcral. A parer meu és perquè aquest
ensenyament que en teoria es per competències* continua basant-se en uns
continguts inflexibles marcats per un currículum. Entenent aquest currículum
com un document escrit on figura tot allò que s’ha de fer, com i quan. Si ens
aturem a analitzar la realitat això és el que tothom o la gran majoria associa
amb el concepte de currículum educatiu i fixem-nos amb aquesta definició:
Pedagògicament el terme currículum, en el
seu origen designava el curs dels estudis empresos per un alumne en una institució
donada; en els països anglosaxons ha arribat a ser equivalent a els continguts
de les matèries que s’han d’adquirir al llarg d’un cicle educatiu. Diccionari
de les ciències de l’educació. Volum I (1983: 344)
Fa quasi 20 anys
que es va escriure aquesta definició, la qual prové d’encara més temps enrere,
i quantes coses han canviat del concepte “currículum” que entenem avui dia? Si l’analitzem
en profunditat nosaltres li donem el mateix significat, dit amb paraules
diferents i afegint petites innovacions, però amb el mateix significat. Entenem
currículum com una guia establerta, tancada, marcada. Si més no, recordem com
defineixen aquest terme en el Currículum
d’Educació Primària confeccionat pel Departament d’educació de la Generalitat
de Catalunya:
El currículum és el conjunt d’objectius,
continguts, metodologies i criteris d’avaluació de les diferents àrees,
conjuntament amb la contribució de l’àrea a l’adquisició de les competències
bàsiques. (Any 2009)
Tot això és un
peix que es menja la cua. A les universitats, i en el nostre cas, a la facultat
de pedagogia s’ensenya sota un currículum establert. Un currículum que promou
un procés d’ensenyament establert d’una manera determinada, en poques paraules
s’ha d’aprendre això així i aixa, sense miraments. Després que succeeix? El que
us acabo d’explicar que alumnes de tercer de pedagogia els hi preguntin que significa
el currículum i tinguin 0 competències per saber-ho definir. Perquè?
La meva opinió
es que en els processos d’ensenyament es promou molt poc la intervenció de l’alumne
com agent educatiu (és un simple receptor), s’anul·la pràcticament els anàlisis
crítics, les reflexions i això acaba conformant un alumnat desmotivat i sense
recursos per moure’s en el món que l’espera. Bé, no entraré encara a discutir
sobre com haurien o com són els processos d’0ensneyament aprenentatge, el que
vull dir és que un origen d’aquest sistema educatiu és la concepció que tenim
del currículum i l’ús que li donem.
Sense anar més
enllà, cap de les que estàvem a la classe es plantejàvem una visió diferent del
currículum, perquè fins aleshores relacionàvem currículum amb un document tancat,
com una guia pel professorat, l’enteníem com un fi, com un recull d’objectius. No
obstant, després de llegir l’article de Stenhouse, et dona una visió més oberta
i flexible del currículum educatiu. A partir de l’article de Stenhouse i de l’article
D’aproximació conceptual al currículum he anat construint noves interpretacions
del currículum. En aquest últim article que he esmentat es presenten varies
concepcions del currículum, no definicions, sinó com quatre visions diferents
de com es pot entendre un currículum. Val a dir que, quan estàs acostumat a una
cosa o a la idea d’un concepte, l’aprenentatge d’un significat diferent resulta
estrany, confós i inclús incomprensible, però hem de tenir la ment oberta i saber
realitzar una crítica a allò que estàs aprenent. És per això que al principi em
va costar comprendre o millor dit, acceptar la idea de currículum com a
pràctica i, això em va passar perquè ens han tancat tant la mentalitat (des de
ben petits) en què les coses són així i no hi ha volta de fulla, que comprendre
que això no és així és complexa. En definitiva, la idea d’entendre el currículum
com la practica o com el recull d’experiències professionals em sembla molt
interessant i alhora molt productiu pels
alumnes i docents.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
*Competència vol dir
ésser capaç d'utilitzar els
coneixements i les habilitats que una persona té en contextos i situacions
quotidianes, en les quals es fa necessari coneixements vinculats a diferents
sabers i per tant coneixements transversals. Ésser competent implica comprendre
les situacions, reflexionar sobre allò que està passant i discernir sobre la
millor acció a fer d'acord a la dimensió social de cada situació. Així doncs,
el terme competència inclou tant els sabers, com les habilitats i les actituds.
El terme competència va més enllà del saber i del saber fer perquè
inclou també el saber ésser o estar. Es tracta
d'aprendre a ser i actuar de manera autònoma, aprendre a pensar i comunicar,
aprendre a descobrir i tenir iniciativa i aprendre a conviure i habitar en el
món. (viquipedia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada