Canvi, reforma i innovació...parlem del mateix?

A l’assignatura hem debatut sobre aquests conceptes, tots són iguals o són diferents? D’entrada ja podem veure que no signifiquen la mateixa cosa, però per mi tenen un nexe d’unió: EL CANVI.

Al meu parer un canvi és l’acció de modificar una cosa per fer-ne una altre. Però això no significa que quan fem un canvi estiguem un innovant, ja que una innovació és quelcom més complexa. És cert que una innovació implica un canvi, sinó canviem no innovem. Innovar implica afegir, anar més enllà del canvi i oferir una alternativa creativa i organitzada amb l’objectiu d’assolir un nivell més alt del que teníem. De fet, un canvi és una acció curta, deixem una cosa o situació per obtenir una altre; en canvi una innovació ha d’implicar una duració en el temps, ha de ser productiva, alhora que ha de millorar la situació o quelcom anterior. Així doncs, un canvi no és innovar, però innovar implica un canvi però aquest ha d’estar acompanyar amb una actitud de prolongació en el temps.

I la reforma? Quin paper juga en aquest equip? Com bé he dit, per mi els tres conceptes estan units pel canvi, per tant, una reforma suposa un canvi però a gran escala. M’explico. Quan parlem d’innovació, parlem de produir un canvi però sense modificar l’estructura anterior, simplement la volem millorar amb una proposta que la potenciï, que la millori aquesta estructura. En canvi, una reforma suposa un canvi general d’aquesta estructura, és a dir, eliminem el que tenim i creem de nou, és una modificació a gran escala.

Tot i que abans he exposat que una innovació és realitza per millorar, no té perquè implicar una millora. Tot els conceptes que he explicat, en un principi es fan per millorar o amb el desig de fer-ho, però no sempre s’aconsegueix això. El que vull dir és que associem moltes vegades amb canvi, innovació i reforma una conseqüència condicionada que és la millora i, això, no és un fet implícit, la millora és un judici valoratiu, no una conseqüència.

Aquí és quan ens plantegem, millor dit, em plantejo, que alhora de innovar o canviar ha d’existir una predisposició a millorar i això suposa d’una planificació, d’una actitud proactiva al canvi o a la innovació.

A continuació mostro aquesta idea que he anat exposant però d’una manera més gràfica, des d’un pensament més sistèmic i per així poder entendre quin rol ocupa la innovació, la planificació, les actituds, els temps... Per a mi, i pel grup amb el qual vaig treballar aquesta idea, creiem que no podem entendre el canvi sense la unió d’aquestes peces. Al nostre parer, partim de la peça principal del canvi que és l’actitud envers aquest i, en el procés ens trobem amb la planificació, el temps, la innovació, la possibilitat de fracàs; els quals son factors ha tenir en compte per poder arribar a la peça fina, EL CANVI.

Si us fixeu he deixat de banda el concepte de reforma...per què?

Com ja sabeu, estic estudiant pedagogia, per tant intento conduir aquest conceptes cap a l’àmbit educatiu per tal de veure les seves funcions i les seves aportacions en aquest. Per mi, reformar, és a dir, canviar-ho tot, no és una bona estratègia en el món educatiu ja que suposa eliminar tot allò construït fins aleshores. Podreu pensar que canviar o innovar també deixa de banda allò construït, però jo no ho crec així. Una innovació educativa implica que a partir del que tenim, que podem fer per aportar i afavorir els processos d’ensenyament i aprenentatge, quins recursos puc afegir sense obviar els que ja tinc, com milloro el que tinc...

No obstant, deixem de moment la innovació educativa,  a la qual més endavant dedicarem una entrada del blog. La meva intenció era exposar que entenem per canvi i innovació, i a partir d’aquí ja veurem com treballa l’educació aquestes idees i com afecta les innovacions en els processos d'ensenyament i aprenentatge.

Si sempre fas el mateix i de la mateixa manera, el resultat sempre serà el mateix.