Analitzant l’EDUCAT 1X1...

Un exemple de “innovació educativa” ha estat el projecte conegut com: EDUCAT 1x1. La col·locació de les cometes entre innovació educativa és perquè considero discutible que sigui innovació en educació. És ben cert que aquest projecte va ser un fenomen revolucionari a les aules de primària i secundària, ja que tots els alumnes disposaven d’un ordinador i les escoles es van començar a omplir de pissarres digitals, projectors, etc., però simplement es va quedar en això, introducció de noves tecnologies. Crec que si el projecte hagués tingut un abast més pedagògic i no tant tecnològic els seus resultats haguessin estat molt diferents.

Fa poc a classe ens vàrem posar en petits grups per debatre quins havien estat els errors en aquest projecte perquè acabés fracassant i varen sortir idees molt interessant. En primer lloc estaven d’acord en que l’enfocament del projecte era erroni, ja que el seu objectiu primordial era <dotar als alumnes i docents amb ordinadors personals i equipar adequadament les aules, tot garantint la seva connectivitat a Internet>. On trobem la vessant pedagògica de tot això? Enlloc. Com a resultat del debat vam arribar a la conclusió que si l’objectiu primordial hagués estat més didàctic i no tant tècnic el procediment, el desenvolupament i l’execució del projecte hagués estat molt diferent. Si en l’àmbit educatiu promous com a objectiu primordial el canvi de metodologies amb el suport tecnològic de les TIC, haguessin promocionat estils d’ensenyament diferent, i hauria hagut una formació prèvia dels formadors i possiblement un major aprofitament de les tecnologies en el camp educatiu. L’objectiu més important, que és apropar la realitat tecnològica a l’escola i poder aprofitar això perquè els aprenentatges dels alumnes siguin més significatius, no es va tenir present en l’elaboració del projecte. L’objectiu hauria d’haver estat implantar nous mètodes d’ensenyament i aprenentatge, quedant en segon pla la implantació de les noves tecnologies.

Canvi metodològic vs canvi tecnològic.

Un altre error que es va cometre en la seva posada en marxa va ser l’agilitat per la seva execució. Si recordem, en aquest blog hem parlat de la importància que juga el temps quan parlem d’innovar en el món educatiu, temps per planificar, per implementar i temps per esperar els fruits de la innovació. Això en certa manera, no va existir en aquest projecte. El fet de no haver realitzar una prova pilot amb una llarga durada ha suposat no poder analitzar ni avaluar en major qualitat el projecte. Una prova pilot d’un any per un canvi qualitatiu tan gran del sistema educatiu em sembla insignificant, ja que en un any no has pogut observar els avantatges i els inconvenients del projecte, el seu impacte en els aprenentatges dels alumnes ni l’impacte en el mètode d’ensenyament del professor. És per això que si aquestes proves pilots s’haguessin dut a terme en un període de temps més llarg i s’haguessin realitzat les avaluacions pertinents; molts errors que s’han comés en l’execució del projecte no haguessin passat.

Aquesta agilitat va provocar una falta de preparació per part de les escoles i dels professors davant d’aquest nou canvi. Cal tenir present alhora d’elaborar i executar un projecte als agents implicats en aquest, i en el nostre cas, no es pot obviar ni l’escola ni als seus professors. En el cas hipotètic que jo hagués participat en l’elaboració del projecte EDUCAT 1x1, hauria proposat una prèvia formació als docents, els quals a l’hora de rebre el projecte tinguin major seguretat per dur-ho a terme a les seves classes, ja que en el cas real la formació al professorat es va dur a terme al mateix temps que es desenvolupaven els projectes en els centres. Per tant, si hagués hagut més temps abans d’aquesta àgil execució i més informació i formació als centres i als seus treballadors moltes deficiències educatives actuals s’haguessin millorat.

Un altre aspecte que no va influir positivament vers aquest projecte van ser les actituds dels docents. Recordem quan parlàvem d’innovació de la importància que tenen les actituds per tirar endavant aquesta, ja que gràcies a aquesta es podrien haver aprofitat aquests nous materials per innovar en metodologia docent i no únicament aprendre com funcionen. Molts docents no estaven predisposats a innovar el seu sistema d’aula i això afecta a com reps el projecte i com l’utilitzes i, l’impacte que ocasiones en els processos d’ensenyament i aprenentatge. Ha d’haver una comunitat educativa receptiva, si no avancem, retrocedirem...

A mode de conclusió, podem recollir el que deia al principi del blog, no sempre una innovació és una millora. Tot i això, és a dir el fracàs d’aquest projecte, aprenem. Aprenem a fer-ho millor, analitzem els punts dèbils i els reforcem, analitzem els punts forts i els remarquem...

La innovació no implicarà sempre una millora, però si ens ajuda a millorar.

Ens quedem tant de temps mirant una porta que es tenca, que no ens adonem de quantes s'estan obrint.