Com molts sabem, Finlàndia és el país que obté el
majors resultats acadèmics en les proves PISA, per tant és interessant veure el
seu funcionament en matèria educativa. Mentre veia el vídeo anava anotant al
meu costat tot allò que em semblava rellevant i, així després poder extreure’n
les diferencies amb el nostre model català. De fet hi ha molts conceptes a
esmentar i sovint em preguntava, per què nosaltres no prenem nota d’això?
Recullo un tema molt important per a mi que és la
capacitat de lideratge dels directors. L’exemple que exposa el vídeo sobre els
centres d’EEUU vers la importància d’aquest lideratge és impressionant, ja que
per a ells és una figura essencial perquè el centre funcioni amb autonomia i
amb un clima de treball proactiu a la qualitat educativa, i, inclús es
realitzen cursos de lideratge per a mestres que desitgen ser directors. Però el
més important, i comparant-ho amb Catalunya, és que aquest cursos no duren dues
setmanes, són 14 mesos de formació i la demanda per accedir a aquests cursos és
altíssima, a diferència de Catalunya, la qual no va omplir ni les places oferides
al primer any de promoció d’aquests cursos. Jo recolzo aquesta importància de
la presència d’un bon líder en els centres educatius, calen aquests cursos i
calen persones amb el mateix entusiasme i motivació com els mostrats en el vídeo.
Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció en
aquests centres d’EEUU és la implicació dels alumnes en la gestió de l’escola,
ja que són ells mateixos els que escullen si el professor es vàlid o no per
fer-los classes. Haig de reconèixer que em sembla una idea genial, però no m’imagino
la situació, ni les argumentacions...potser, per la meva cultura educativa, no
se’m passaria pel cap fer una proposta similar. Possiblement, hauria de
conèixer millor com funciona aquest mètode, ja que en el vídeo en fa cinc
cèntims i no acaba de justificar ben bé la proposta.
Una de les coses que més m’ha agradat i que crec
molt important en un sistema educatiu és aquesta autonomia de centres. Sóc conscient
que el model català també compta amb aquest tipus de projecte d’autonomia, però
crec que n’hi ha pocs. Després de molts exemples que m’han mostrat ala carrera
de pedagogia i veient aquest vídeo, cada vegada estic més a favor d’aquesta autonomia
de centre ja que dóna llibertat d’ensenyament i podrien proliferar innovacions
educatives que aportarien noves metodologies, estratègies, recursos...els quals
afavoririen al sistema educatiu. És el fet de anar mes enllà del que el
departament d’ensenyament exigeix, dissenyar el teu propi currículum des de 0,
utilitzar o no els llibres de text estipulats, etc.
Un altre aspecte que s’hauria de tenir en compte
és la formació dels docents. A Finlàndia, per exemple, necessiten tenir si o si
la llicenciatura de mestra per poder exercir com a tal. Moltes vegades el que
passa, per exemple a Catalunya, és que un llicenciat en història de l’art acaba
treballant com a mestre sense haver-se format com a tal, i aquest tipus de
incorporacions fan trontollar el sistema educatiu perquè, aquestes persones, no
tenen les competències necessàries per exercir correctament de docent,
repercutint negativament en l’ensenyament dels alumnes.
El que m’ha donat la impressió del cas finlandès és
que cuiden molt bé el seu sistema educatiu, tant per part d’alumnes, pares,
professors i directors. Els professors són escollits acuradament, els directors
necessiten la capacitat de lideratge i motivació per a tot quasi, els nens són
el centre de l’educació i s’ha de fer el possible perquè aquesta sigui de
qualitat. Per un pedagog és com veure un caramel i alhora t’adones de les coses
que s’han de treballar en el nostre sistema.
Estic d’acord amb el que deien experts catalans en
educació, que el sistema finlandès no és extrapolable al nostre model d’escola.
Però jo mentre analitzava el vídeo no pretenia copiar el model d’escola dels finlandesos,
volia entendre perquè nosaltres no fem cas de les bases pedagògiques que ells
utilitzen, les quals són per a tothom però que ells les han adaptat al seu
model de societat i d’escola. Ser que no existeix la recepta perfecta per una
bona educació, però si hi ha països que han pogut aplicar mètodes pedagògics
que fan anys que s’investiguen i sabem que donen resultats positius, com és
possible que no els hi fem cas?
A Finlàndia han trobat el seu model d’escola, aquí
ens cal una reflexió honesta sobre el nostre.
.jpg)
