L’aprenentatge
basat en problemes (ABP), és una estratègia
que et permet portar un procés d’ensenyament-aprenentatge a través d’un
problema proposat, on els alumnes han d’intentar resoldre’l fent servir
els seus coneixements i compartint-los amb la resta de companys. Amb la
resolució del cas obtenim aprenentatge propi i col·lectiu del grup i també es
poden veure les necessitats d’aprenentatge de cada membre del grup. L’Aprenentatge
basat en problemes és un mètode de treball actiu, els alumnes estan compartint
i adquirint coneixement de manera continuada.
Un aspecte molt interessant d’aquesta estratègia és
que l’aprenentatge és només entre alumnes, el docent no hi participa de manera
activa i directe. El docent és l’encarregat de buscar el problema i explicar-ho
a la classe, i a partir d’aquest punt el coneixement l’aporta l’alumnat
interactuant entre ells de manera cooperativa. Això no vol dir que el docent no
tingui un rol important, sinó que és l’encarregat de detectar els coneixements
previs dels seus alumnes alhora que les seves necessitats i, també, els
recursos amb els quals compte per aplicar l’ABP.

Treballar a partir d’aquesta estratègia d’ensenyament-aprenentatge
ens proporciona una sèrie d’avantatges:
- Una major motivació per part dels alumnes, ja que el mètode estimula a que s’involucrin més en l’aprenentatge.
- L’aprenentatge és més significatiu perquè es relaciona el que es fa i s’aprèn a l’escola amb el que passa a la realitat.
- Major retenció de la informació.
- El fet d’haver-se d’enfrontar a un problema fa que l’alumne desenvolupi habilitats del pensament com són: el pensament crític i creatiu.
- La integració del coneixement: el coneixement de diferents disciplines s’integra per donar solució al problema sobre el quan s’està treballant. S’aprenen a aplicar els coneixements adquirits al llarg de la seva vida en problemes reals.
No
obstant, l’ABP implica un canvi en el mètode d’ensenyament, i això comporta
certes dificultats. S’ha de tenir en compte que es una transició difícil: s’ha
de canviar la perspectiva d’aprenentatge i, tant alumnes com professors han
d’assumir responsabilitats i realitzar accions que no són comuns en un ambient
d’aprenentatge convencional; cal una modificació curricular i es requereix de
més temps per part dels professors per preparar els problemes i atendre als
alumnes en assessories i retroalimentació.
Tot
i això, segueix sent un bon mètode per a què els alumnes creïn i apliquin el seu propi
coneixement, siguin creatius i treballin en equip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada