Quants de nosaltres hem estudiat a l’escola a
partir dels llibres de text? El més probable és que la gran majoria s’identifiqui
amb aquesta qüestió, ja que el llibre de text és el recurs més utilitzat i
explotat en el nostre sistema educatiu.
Amb l’arribada de les noves tecnologies s’ha
començat a qüestionar aquest rol intocable del llibre de text i, s’ha proposat
substituir-los per llibres digitals o ordinadors. Bé aturem-nos a analitzar aquesta
proposta. Com ja he esmentat la meva posició de les tecnologies i l’educació en
anteriors entrades del blog, només recordaré que canviar un recurs per un altre
sense canviar metodologia és fer el mateix. Buscant opinions al respecte vaig trobar
un blog nomenat: Educación y TIC* el qual aporta diferents opinions/reflexions
respecte com es treballava aquesta tecnologia a l’escola. Un professor, en
referencia als llibres digitals o a la digitalització dels continguts, diu el
següent:
“No
tiene sentido, no veo ningún avance, ningún cambio, ninguna innovación en la
propuesta de estos supuestos libros digitales, no favorecen un avance
metodológico a una forma de enseñar y de aprender más participativa y
colaborativa , ni un nuevo tratamiento de los contenidos, ni un enfoque
diferente a la evaluación, por lo tanto creo que nos ofrecen más de lo mismo,
contemplando a los alumnos como consumidores de contenidos y no como
productores de los mismos repitiendo unos esquemas caducos y anacrónicos para
los tiempos que corren y que correrán.”
De fet, no canviem res. Això no significa que hem de seguir utilitzant els
típics llibres de text, això significa que hem de readaptar els recursos a les
noves necessitats dels alumnes i la societat i això, no significa canviar
llibres per ordinadors. S’haurien de redissenyar els llibres, estudiar la
utilitat dels continguts que mostra, analitzar la pràctica que suscita, etc. S’ha
d’analitzar la qualitat dels llibres de text, ja que aquest com sempre han
estat els autors principals del coneixement a les escoles i “sempre” ha
funcionat ningú es planteja qüestionar-los. El llibre de text porta molts anys
a l’escola, des de que es va inventar la impremta, i gràcies a aquest invent revolucionari
(com podrien ser avui les noves tecnologies de la informació i la comunicació) l’escola
va adaptar-se i el va implantar a l’aula com a mètode d’ensenyament. Aleshores,
quin és el problema per reinventar, ara, la metodologia d’ensenyament en una època
tan plural i sobrecarregada d’informació com la que tenim?
No obstant, hi ha organitzacions i moviments que
promouen aquestes bones pràctiques i aquesta readaptació i innovació de l’escola.
Investigant per la xarxa, vaig descobrir un altre web: buenas prácticas 2.0.** i recull un conjunt d’experiències sobre
aquest gran pas d’adaptació de l’escola a la demanda de la “nova” societat. És un
blog molt interessant que recomano a tots perquè és molt motivador, t’expliquen
pràctiques que realitzen i que funcionen, a l’hora que promouen aquesta idea d’innovar
a l’escola, de fer l’escola 2.0.
En definitiva, el llibre de text tradicional
sempre serà un recurs en educació però ara mateix ja no és l’eina que era, ja
no dona els mateixos resultats, ni es la meitat de productiu que era en el
segle XX.
Utilitzem el llibre de text, però utilitzem altres
recursos, tenim eines, ara només cal utilitzar-les i utilitzar-les bé,
eficientment.
Nota:
Moltes vegades la desaparició dels llibres de text
de les escoles està molt lligat a la pèrdua econòmica que suposaria per les
editorials, les quals durant aquests anys s’han aprofitat d’aquest recurs tan
valorat per l’escola. És per això que a vegades sembla més un negoci que no pas
la importància d’analitzar la qualitat que proporcionen als aprenentatges dels
nens i nenes de l’escola. Us deixo un link que dóna molt per pensar....
------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada