Existeix una única manera d’aprendre? Existeix la
recepta perfecte? Possiblement no existeixi la formula perfecta per aprendre,
ja que cada persona és diferent i per tant té una manera diferent de processar
la informació, alhora que hi ha moltes maneres d’ensenyar i per tan d’aprendre.
No obstant, i recordant el vídeo que vàrem veure a classe de Roger Schank*, si
existeix un mètode d’ensenyament que propicia un aprenentatge més significatiu
i, aquest és l’aprendre fent. Hi ha
una frase del vídeo que recull molt bé aquesta idea:
“Dime algo y lo olvidare. Enseñarme algo y
lo recordaré. Hazme partícipe del aprendizaje.”
Personalment, en la meva trajectòria com a
estudiant, me adonat que el que realment aprenc és allò que poso en pràctica i
allò que he aprés fent. Es possible que recordi algun coneixement que estudiat
memoritzant però són molts menys dels que he aprés fent. Un exemple clar és el
en el que ens trobem jo i les meves companyes, és a dir, estem fent un carrera
on s’imparteixen molts coneixements teòrics i es fan molt poques pràctiques,
això implica que la majoria dels coneixements de primer i segon que hem fet no
els recordem, excepte aquells que hem aplicat. Jo crec que en la carrera s’haurien
de fer practiques des de segon de carrera, bé així em vaig posicionar i ho vaig
argumentar quan vàrem fer aquell exercici sobre ¿quan creus que s’haurien de començar les pràctiques al grau de
pedagogia?
De fet, aquest sistema d’ensenyament, el que es
dur a terme a aquesta carrera i el que predomina en tot l’ensenyament
obligatori, és a dir, t’explico, escoltes, memoritzes i després ho poses en un
examen, NO FUNCIONA. Els alumnes no aprenem així, els alumnes ho oblidem. Seguim
tenim un mètode d’ensenyament que no motiva als alumnes, que no els fa partícips
en aquest procés. Les escoles segueixen utilitzant aquest mètode sabent que no
funciona i veient cada cop més que l’aprenent
fent és un mètode que promou aprenentatges significatius. L’any passat ens
varen passar un vídeo molt realista del que succeeix a les escoles i com aquest
sistema d’ensenyament no motiva ni promou aquesta nova manera d’aprendre:
El més sorprenent és que en aquesta casa, la
facultat de pedagogia, s’ensenya que els aprenentatges són significatius quan
fem que els alumnes s’impliquin en ells, quan ho duen a la pràctica, però en la
realitat això no passa. Si és cert que això s’està intentant canviar, però es
segueix fent classes magistrals on l’alumne és un simple oient.
En el meu cas, com a futura pedagoga, he aprés que
l‘aprendre fent és una de les millors
maneres d’aprendre i tinc els meus propis arguments per justificar això. Tal i
com diu Roger Schank quan ensenyem a utilitzar una càmera de fotografies no
expliquem la teoria, donem la càmera i els deixem practicar amb certes nocions
que els guiïn, per tant, perquè això no ho podem extrapolar quan ensenyem a l’escola?
No dic que no expliquem teoria, però si volem que aquesta s’entengui,
practiquem-ho.
De fet, el meu grup del projecte d’aquesta
assignatura, es va motivar per aquest debat: aprenem millor escoltant o
practicant? Per això va sorgir la idea de crec un concurs de pedagogia on els
alumnes poguessin dur de manera lúdica i practica tots aquells coneixements que
han aprés al llarg del grau.
Proporcionar experiències és proporcionar coneixement
i fer que aquest no l’oblidem.
------------------------------------------------------------------------------
*http://www.youtube.com/watch?v=B4j6ZyQQE6o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada