La piràmide d'aprenentatge d'Edgar Dale

El cono del aprendizaje de Edgar Dale

Edgar Dale va representar en una piràmide els diferents mètodes d’aprenentatge i els col·loca per odre: a la base hi ha els mètodes que propicien aprenentatges més significatius i a l’extrem final els que menys.

Com podem comprovar i alhora justifico el que argumentava a l’anterior entrada del bloc, que les experiències, la pràctica són els mètodes que propicien un major aprenentatge. Seguidament veiem que les demostracions, és a dir, veure i comprovar el que ens han explicat teòricament ajuda a comprendre millor allò que ens estan ensenyant.

M’agradaria, jo ja ho vaig fer a classe, que tots penséssiu, de les següents opcions, amb quina apreneu millor? Llegint, sentint, dient i fent, sentint i veien o veien. Cadascú tindrà una visió diferent, però per exemple a classe va sortir una gran majoria de dient i fent. Fet que torna a justificar que aprenent fent és el millor mètode d’ensenyament i aprenentatge.

Clarión va representar també un gràfic molt similar al “cono” de Dale, però en aquest cas li va afegir xifres. Tot i que molts pedagogs diuen que és arriscat posar xifres en aquests temes (per això anomenen aquest gràfic com: el falso cono de Dale), té un objectiu molt similar a Dale, mostrar que els aprenentatges pràctics són molt més significatius. Clarión representa, de la següent manera, la tendència que tenim a recordar segons la manera en què ho hem aprés:

El falso cono de Dale

  

Com podem tornar a comprovar el que exposava en l’entrada anterior del bloc i observant la gràfica anterior, els alumnes recordem el 90% del que fem i diem amb comparació al 50% que recordem del que escoltem i veiem. Per tant, el mètode tradicional d’ensenyament i que encara és molt present a les aules propicia a que els alumnes recordin la meitat del que se'ls ensenya.