Actualment, per
a ningú no és una novetat que amb l’evolució de la societat hi hagi infinites
innovacions tant a nivell empresarial, com en tecnologies de la informació i la
comunicació, com a xarxes socials, etc. però com es mou aquesta innovació en l’àmbit
educatiu? És per a nosaltres una novetat que existeixi innovació en educació?
Al llarg de la
carrera hem anat escoltant que l’escola no evoluciona al mateix ritme que la
societat, que les metodologies d’aprenentatge s’estan quedant obsoletes, que els
continguts mereixen una revisió... en definitiva que l’escola és una de les
poques, per no dir la única, que no ha innovat en les seva estructura ni metodologia
per adaptar-se a la “nova societat del coneixement i la informació”. Permeteu-me
expressar que n’estic en desacord, deixem de recordar que l’escola no progressa
i fixem-nos en el que s’està fent, perquè s’estan fent innovacions educatives.
Possiblement aquesta
opinió ve deguda a la insistència en la meva formació de que l’escola no aborda
les necessitats de la societat. Bé, en part tenen raó, però no em poden dir que
la innovació educativa és nul·la. Si és cert que han de crear en nosaltres l’esperit
de canviar les coses, d’aportar noves idees, però ensenya’ns que hi ha promotors
d’aquesta innovació educativa, incentiva aquesta innovació a partir d’altres
que ja s’estan fent i deixem de banda aquesta idea d’impossibilitat que
acompanya l’educació vers la innovació i l’adaptació a aquesta nova societat. L’any
passat, en una altre assignatura, ens varen ensenyar un vídeo que crec que s’escau
molt bé a aquesta idea que vull transmetre, ja que transmet d’una manera molt
emotiva el que implica innovar en l’àmbit educatiu. A mi l’observació d’aquest vídeo
em va ensenyar que tot i que sembli difícil fer-ho, és possible perquè ja hi ha
col·lectius que ho fan, perquè en l’educació canviar no és cosa d’un sinó de
tots, però si tots no tenim el valor per fer-ho, que sigui un el que comenci i
impulsi als altres a acompanyar-lo. Jo crec que és aquesta l’essència de les
innovacions educatives.
És cert que
canviar és un pas difícil, i més si aquest canvi implica grans transformacions.
Com expliques a una generació de mestres que han viscut l’escola com a mitja de
coneixements a partir del mestre fins a alumne, que ara el coneixement l’han de
construir els propis discents? Com expliques ha una generació de pares que han
aprés amb llibres de text que ara és molt més ric un ordinador? I així infinits
arguments que han anat apareixent en el món educatiu com a excusa davant d’un
nou canvi o innovació.
No obstant, i
fins a dia d’avui, s’han anat realitzant innovacions educatives i, tot i que aquestes han estat de baixa escala, amb
el llarg del temps han tingut el seu impacte. El que vull dir és que innovar en
educació és difícil i cal de coratge per part de tots els integrants en aquesta
professió.
En definitiva,
les actituds vers la innovació són el motor d’arrencada per realitzar canvis
significatius en aquesta xarxa tant complexa com és l’educació.
Com fer innovació en educació? I què
innovar en educació?
Moltes vegades
creiem, i si recordem el que he anat exposant en el blog, que innovar és
canviar alguna cosa. Doncs no. Innovar és donar qualitat, és un valor afegit a
allò que disposem i, el qual ha de romandre en el temps. Una de les coses que
està passant ara a l’educació amb l’arribada de les tecnologies és que creiem
que la implantació d’aquestes ja és un
gran procés innovador. Crec que aquest concepte és equivocat, ja que el fet de
donar classes de matemàtiques amb o sense ordinador no proporciona un augment
de qualitat d’ensenyament sinó un canvi de recurs per tal de ensenyar aquells mateixos
coneixements. Vegeu el vídeo següent:
Aquest vídeo és
clau per comprendre que afegir la tecnologia hauria d’anar acompanyat d’un
canvi de metodologia, sinó no fem innovació, fem el mateix que fèiem abans. És per
això que innovar en educació també, a part d’afegir nous recursos tecnològics,
hauria d’implicar nous canvis metodològics. Els alumnes estan immersos en una
societat que reben informació constant i en la qual ells poden ser partícips d’això,
així doncs, les classes presencials comencen a quedar allunyades de la
realitat. El que vull dir amb tot això és que en educació s’haurien d’enfocar
més les innovacions vers què ensenyem i com ensenyem que, amb que ho fem.
A mode de
conclusió, podem dir que hi ha innovació educativa, però poder hauríem de qüestionar-nos
si aquesta s’enfoca als àmbits necessaris de l’educació... Innovem en
tecnologia, innovem en organització, però innovem en continguts i en
metodologia?
Dificultats per realitzar innovacions educatives:
Quan parlem de
fer innovació en educació no vol dir: tinc una idea i la fem. La innovació
educativa comporta d’una planificació i per dur a terme aquesta el factor
primordial és el temps: temps per a planificar, temps per a implicar al
professorat, temps per a la posada en marxa i reflexionar sobre l’evolució,
alhora que cal temps per a recollir els fruits. Per tant el temps juga un paper
clau per a dur a terme una innovació; tot i això, no és l’únic factor a
treballar per tal de promoure les innovacions, les actituds vers aquesta són també
una peça necessària a treballar. Hem de tenir en compte que els professors a l’escola
acaben caient en rutina i es resisteixen a sortir d‘aquesta i per això el canvi
suposa trencar amb allò que sempre han fet. Un altre aspecte a treballar és que
els docents surtin del individualisme en el que acaba conduint la seva feina,
ja que promoure una innovació és una cosa de tots i sinó existeix un col·lectivisme
no podrem avançar. No obstant, no tot recau en els docents de l’escola. Els pedagogs
que estan a la universitat i troben receptes per canviar les coses no realitzen
xarxes de connexió amb la població docent, convertint-se així en propostes efímeres
dels investigadors universitaris. I finalment, el currículum. Les innovacions
educatives són moltes vegades oblidades a causa de la tancada estructuració del
currículum i el seu poc marge d’actuació.
Cal més flexibilitat
curricular, equips docents sòlids, una comunitat educativa receptiva amb la innovació,
xarxes d’intercanvi i una institucionalització de la innovació en totes les
organitzacions educatives. Cal una actitud d’implicació amb les innovacions i
aquesta tasca es nostre, és de totes aquelles persones que formen part del món
educatiu, de totes aquelles persones que creiem que ja s’estan fent progressos
però que encara queda molt camí per recórrer. L’educació es de tots i per a
tots, no oblidem això.
Enllaços interessants
en referència a la innovació educativa:
.jpg)
.jpg)
